1. |
Pastor
03:06
|
|||
Adaptació de versos de Pessoa (Caeiro), del Guardià de ramats.
La meva ànima és com un pastor
coneix el vent i el sol
i va de la mà de les estacions
seguint i mirant
tota la pau de la natura sense gent
ve a asseure's al meu costat
em sent nat a cada instant
a l'eterna novetat del món
***
lleuger, lleuger, molt lleuger
un vent lleuger passa i se'n va
sempre molt lleuger
i jo no sé que pens
ni saber-ho intent
em sent nat a cada instant
a l'eterna novetat del món
jo no tenc filosofia.
jo tenc sentits.
per'xo estim la natura
innocencia és no pensar
i estimar és l'eterna innocència
estimar és l'eterna innocència
estimar és l'eterna innocència
|
||||
2. |
Cançons
02:42
|
|||
3. |
Carretera
02:52
|
|||
El neguit era tan llarg...
la carretera infinita.
Constant la nit
atrapava caòtics els dies...
Fugia, fugia
espora del fat
directa al no-res
anar de pressa
i no arribar enlloc
sort que la desgràcia...
així com arriba
se'n va, se'n va, se'n va
Quan sembla que s'ha acabat
i saps que ara és quan tot comença
travesses la porta que et trobes
i dones les gràcies
podria, podria
haver-se acabat
o no haver estat mai
anar de pressa i no arribar enlloc
sort que la desgràcia
així com arriba
se'n va, se'n va, se'n va
|
||||
4. |
Memoria
02:20
|
|||
Me recordes
a mi mateix
que trobi fas
més preciós
el sentit
misteriós
de la vida,
que cada dia
amb amor
més pur
s’intensifica.
M’acompanyes
i les passes
que feim junts
jo les visc
com miracles
quotidians
inoblidables,
si la memòria
pogués dir
que és meva
i no fos jo seu.
i tot és senzill
com jugar,
com somriure,
com la mà
innocent
que tu
em dones.
|
||||
5. |
Al·leluia
03:16
|
|||
Coses que no gosaria dir-te
si no fos perquè ara estam tot sols.
ara que ningú no ens escolta
m'atrevesc a dir-te el que pens.
Crec que necessit més alegria i companyia,
i més confiança en la gent.
Rompre amb la tendència de creure en competències
i viure amb principis més senzills.
***
Voldria que tothom d'aquesta terra
en mirar l'entorn trobàs la pau,
que la pau ens porti alegria
i sincer respecte: llibertat.
Lliures com infants
abans de caure presos
per rigideses del món dels adults.
com aucells al cel,
com peixos a la mar,
com una mirada a l'horitzó....
Al•leluia!
***
Moltes coses més te contaria
però més tard em podria penedir.
quants de pics encara haurem de caure
agraïts de tornar-nos aixecar?
i quan el silenci ens honri amb la corona
de la saviesa del sentit comú,
serà millor que procurem no malgastar paraules,
que procurem aprendre a ser germans.
Al•leluia!
|
||||
6. |
Pensament
04:50
|
|||
Cada pensament,
cada record que tenc
i que no puc desfer
i que m’aferra
a una il•lusió…
Cada pic
que veig
que no puc aturar
la ment, tot divagant
amb pensaments
sense control…
L’Amor que arriba i roman,
l’ amor vertader
que sent quan pens en tú
i quan m’atur
a sentir-te…
m’allibera, i em torna la pau.
I quan surt a passejar
pel bosc o vora el mar
i mir arreu
o si tanc els ulls (també)…
L’aire que m’arriba,
les aromes i les formes
de les plantes,
la bellesa
d’una flor
o d’una pedra...
el Goig que sent
en percebre
una certa presència,
una intenció:
simfonia perfecta
de la creació…
m’entusiasma ,
i vull cantar… (la larà lalà)
|
||||
7. |
Miracles
03:27
|
|||
Hi ha pics que voldria escapar
d'allò que en diuen identitat.
de vegades és millor tornar
a un moment de mirada innocent.
i acostumar-se
i alliberar-se
i no empipar-se amb el món
perquè és un caos
el món és una font d'energia
energia d'on sorgeix la vida
i la vida és un regal que ens han fet.
“som estrelles caigudes a la terra
som floretes que pensa algun déu
som miracles propers i palpables
som persones normals i corrents”
** * **
De vegades no acab de comprendre
com és que ens complicam tant la vida
si poguéssim ser més coherents
si amb la llibertat fos suficient...
i acostumar-nos
a alliberar-nos
i no empipar-nos amb el món
perquè és un caos...
el món és una font d'energia
energia d'on sorgeix la vida
i la vida és un regal que ens han fet.
“som estrelles caigudes a la terra
som floretes que pensa algun déu
som miracles propers i palpables
som persones normals i corrents”
|
||||
8. |
Celebrem
02:45
|
|||
cercant les paraules va néixer una veu,
una porta cap un altre món:
passeig pels aires,viatge tranquil.
Silenci el millor company.
"ara tot es veu diferent...
tot tan relatiu...
encara que ho comprengui...
no m'ho puc explicar."
l'alegria ens acostava a l'ombra
i el dolor ens tornava la pau.
diminutes espurnes travessant la fosca
anunciaven propera la llum
"i ella mai no ens havia deixat,
Sempre va ser aquí.
no la podíem veure,
però ara ja podem “
***
Potser tu has nascut per mostrar-me el camí
i si et cant m'acompanyaràs
passeig pels aires, viatge tranquil,
fins on mai no ens hem imaginat
"benvenguda a la pau...
això és el destí...
potser que no recordis...
o que res no sigui nou..."
tenc records difusos,pensaments delicats,
no puc dir que m'hi reconec
record que parlàvem, però no bé què deiem,
i de sobte record qualque mot:
"on volies anar...?
Què esperaves trobar...?
Vine i acompanya'm,
celebrem que hem arribat!"
|
||||
9. |
Avui
04:14
|
|||
Avui,sents que has arribat al destí,
la vida torna a començar.
Avui,comprens que els records
són com cendra,
i els sentiments són com vent.
Avui és l’eternitat
Avui és l’eternitat
avui, és el principi i el final
Avui és l’eternitat
Avui
entens la vida com un regal
i te sents innocent
avui, has obert el cor i la ment
avui, te sents més prop de Déu.
Avui és l’eternitat
Avui és l’eternitat
avui, és el principi i el final
Avui és l’eternitat
|
Aucell Cantaire Spain
Aucell Cantaire és el projecte musical personal del mallorquí Toni Verd.
Streaming and Download help
If you like Aucell Cantaire, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp