1. |
No té sentit
03:29
|
|
||
No té sentit
no té sentit i no ho puc evitar
no té sentit i no ho vull deixar
tot s’ha acabat i ha tornat començar
tots han oblidat p’ro tu i jo podem recordar
p’ro tu i jo podem recordar
ah oh ah
si sabem d’on venim
si sabem on anar
si volem retornar
a la vida en llibertat
No ho vols evitar ni vols retornar
no vols marxar ni vols llibertat
no saps que vols i no hi vols pensar
ja t’han atrapat pro tu i jo podem despertar
pro tu i jo podem despertar
ah oh ah
Si sabem d’on venim
Si sabem on anar
Si volem despertar
a una vida en llibertat
|
||||
2. |
Tornar a començar
04:34
|
|
||
Tornar a començar
Has volgut amagar-te, despareixer del món
que ningú pogués trobar-te, que ningú t’anyoràs.
Has sentit el desencant i el penediment,
has volgut castigar-te per poder sentir-te en pau.
tornar començar, sentir-se innocent
sé que saps de que et parl, crec que som molt semblants
Tant ens allunyarem que cereia que no ens tornaríem a trobar
ara veig el que no veiem i comprenc com és aquesta unió.
No importen les paraules. Els fets només de tan en tant.
Estar d’acord o no estar-hi no és sempre tan important.
tornar començar, sentir-se innocent
sé que saps de que et parl, crec que som molt semblants
vull que tot te surti bé: ja és hora
que tenguis sort a la vida: tard o d’hora
que t’enrecordis que t’estim: no et deixis enganyar
vull que tot te surti bé: ja és hora
que tenguis sort a la vida: tard o d’hora
que t’enrecordis que t’estim: no et deixis enganyar
|
||||
3. |
Has pensat
04:03
|
|
||
HAS PENSAT
has pensat, has ten-
gut un moment, de
connexió amb la
diiii - vinitat,, això
podria ser tan dife
rent tan llumi-
nós…. Quasi insul-
tant. I es que
tot podria ser tan mi- llor , o molt pitjor seria si fos com tu mho pintaves
abans que trobassim els punts de coincidència i contradicció
he sentit , he
escoltat les
harmonies del
teu encant
m’has tocat
m’has dislocat
la poesia
tot s’ha girat
malauradament la sinfonia del teu pensament s’ha convertit en música xabacana
és el que ara es dur és el que ara es fa amb tota impunitat
les cançons i les paraules són també instruments que tenim per defensar-nos…
estam avisats…. ,
p’ro tu avui…
has tengut un moment
has pensat, i pot ser
t’has connectat thas sen-
tit diferent, ha estat
un moment tan sols
un moment això és la
vida…….un moment
de pura vida
|
||||
4. |
Quan sigui la fi
05:09
|
|
||
Quan sigui la fi
en secret he sentit que arribava la fi
no gosava parlar-ne, com ho hauria de dir?
jo voldria quedar-me i també no ser aqui
romandre i partir
quan tenia les “ansies” no tenia els mitjans
i ara que crec que puc, ara no em ve de gust
en el fons em fa gràcia que suigui així
poder i no voler
acabaren amb la historia
acabaren amb mi
quan tu i jo ens trobarem
no quedava cap camí
per això jo vull quedar-me
i també vull, partir
si tornassim enrere
no seria divertit
En silenci he pensat que això no anava bé
però la vida és bella i que no és, ja ho sé
saber què és el correcte
i saber si ho pots fer
saber què has de fer
acabaren amb la historia
acabaren amb tu també
quan tu i jo ens trobarem
no sabíem que fer
per això ara vull parlar-te
tot i que no sé on ets
si tornassim enrere
tot seria diferent
sabem massa bé que no sabiem que fer
si m’esperes anirem allà on ja hauríem de ser-
vine amb mi
quan sigui la fi.
|
||||
5. |
Qui són ells?
03:27
|
|
||
6. |
Desert
03:50
|
|
||
Quan serà que aniré, com van els altres,
al lloc de la perfecta sincronia,
on tot és moviment i energia
i compàs temperat i delitós?
Quan serà que deixaré el cau on sóc,
on no hi ha lloc per a cap ocell que vola,
ni cap au que reposi, tota sola,
ni cap vent que remogui l'aire clos?
Quan serà? Quan podré
d'aquesta blanca companyia alliberar-me?
Quan, d'aquesta sort que m'allunya de tot,
podré allunyar-me?
Quan serà que podré, com un ocell,
volar a la casa,
reconèixer el lloc de cada cosa
i reposar en el cancell on l'au es posa?
Quin jorn serà aquell de la tornada,
l'instant resolt del reconeixement,
aquell pel qual es muda el pensament
per la clara presència de l'albada?
ANTONI MARÍ
El desert, 1997
|
||||
7. |
Consol de la nit
04:42
|
|
||
8. |
Jo som el Vent
03:11
|
|||
9. |
Música llunyana
03:24
|
|
||
Altiva, suplicant, lírica, greu i tosca,
suau com un murmuri, rígida com un crit,
una música ve de molt lluny, en la nit,
fins a la meva vida que madura en la fosca.
Flueix amb la mesura vivent d'un esperit
que sap el seu camí -si bé no tan llunyana-.
La nit no li fa por. O música, germana
de tot allò que en mi valgui més que l'oblit!
Però tota la cendra que la música deixa
crema en la flama de la música mateixa;
de mi, és sols la meva ànima que pot endur-se el vent!
Guarda'm de la follia d'una veu massa forta
mentre vulguis donar-me, Senyor, per instrument
una vida que sempre té alguna cosa morta.
|
Aucell Cantaire Spain
Aucell Cantaire és el projecte musical personal del mallorquí Toni Verd.
Streaming and Download help
If you like Caçons Postdiluvi -work in progress 2023/24, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp